• Digital Humanities and Cultural Heritage
• Catalan; Valencian close

Aquest article és un anàlisi discursiu de l’última dictadura argentina i la seva articulació a través de les instàncies del silenci i la memòria. Per tal de dilucidar-les, aprofundim en els gèrmens de les tecnologies de la violència i les conseqüències discursives que se’n deriven: l’esgotament de la capacitat col·lectiva de narrar històries, la negació de l’aberració col·lectiva i la perversió del llenguatge. Tot seguit, estudiem els eixos discursius sobre els quals es va construir la ficció del Progrés: el messianisme, el maniqueisme i l’organicisme. Finalment, valorem el procés d’elaboració de nous discursos simbòlics com a resposta al dogmatisme, la creació de ficcions parcials, fragmentades i previsòries que discutiren la història oficial. Artikulu honen helburua Argentinako azken diktaduraren diskurtsoa aztertzea da, eta isiltasunaren eta memoriaren bitartez nola eraiki zen ulertzen saiatzea. Horretarako, indarkeriaren teknologien oinarria sakon ikertuko dugu, baita horrek diskurtsoan eragin dituen ondorioak ere: gizarteak istorioak kontatzeko gaitasuna galtzea, herritar guztiek izugarrikerien aurrean begiak ixtea eta hizkuntza bihurritzea, hain zuzen ere. Jarraian, Prozesuaren fikzioa eraikitzeko diskurtsoaren ardatz nagusiak aztertuko ditugu: mesianismoa, manikeismoa eta organizismoa. Amaitzeko, dogmatismoari aurka egiteko sortu ziren diskurtso sinboliko berriak ebaluatuko ditugu, fikzio partzialak, zatikatuak eta behin behinekoak, historia ofiziala zalantzan jarri zutenak. El presente artículo es un análisis discursivo de la última dictadura argentina y su articulación a través de las instancias del silencio y la memoria. Para dilucidarlas, ahondamos en la raíz de las tecnologías de la violencia y sus consecuencias discursivas: el agotamiento de la capacidad colectiva de contar historias, la negación de la aberración colectiva y la perversión del lenguaje. A partir de ahí, estudiamos los ejes discursivos sobre los que se construyó la ficción del Proceso: el mesianismo, el maniqueísmo y el organicismo. Evaluamos finalmente la elaboración de nuevos discursos simbólicos como respuesta al dogmatismo, la creación de ficciones parciales, fragmentadas y provisorias que discutieron la historia oficial. This article is an analysis of the last Argentinean dictatorship discourse and its articulation through the instances of silence and memory. To elucidate them, we deal with the technologies of violence and its discursive consequences: the exhaustion of the collective ability to tell stories, the denial of collective aberration and the perversion of language. From there, we study the discursive axes through which the fiction of the Process was built on: messianism, manichaeism and organicism. Finally we evaluate the development of new symbolic discourses in response to dogmatism, the creation of partial, fragmented and provisional fictions that challenged the official story.

.

Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l'ús de la llengua catalana al Principat d'Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del primer semestre del 2020. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l'opinió pública andorrana.

En el área del Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN), a la hora de crear aplicaciones inteligentes, el tratamiento semántico es fundamental. Sin embargo, la investigación que actualmente se está llevando a cabo en PLN está todavía lejos de conseguir niveles profundos de compresión del lenguaje. El objetivo principal de nuestra investigación es la representación del Aktionsart (la manera como se construye el evento expresado por un verbo en su desarrollo temporal). Una de las dificultades básicas que presenta el tratamiento semántico del lenguaje es el establecimiento de clases, debido principalmente a la naturaleza gradual del significado y la alta incidencia del contexto en la interpretación de las diferentes unidades. En este artículo nos centraremos en la presentación de las clases aspectuales léxicas de nuestra propuesta. El total de clases definidas se clasifica en dos grupos, las clases simples: estados, procesos y puntos, cuya combinación da lugar a las clases complejas: culminaciones, realizaciones y graduales. Esta presentación se llevará a cabo tanto desde el punto de vista teórico, como de su implementación computacional. In the area of Natural Language Processing (NLP), when creating intelligent applications, semantic processing is essential. However, research currently being conducted in NLP is still far from achieving deep levels of understanding of language. The main goal of our research is the representation of Aktionsart (how the event expressed by a verb is construed as unfolding over time). One of the basic difficulties presented by the semantic processing of language is establishing classes, mainly due to the gradual nature of meaning, and the high incidence of context in the interpretation of the different units. In this work we focus on the presentation of the lexical aspectual classes of our proposal. The total number of defined classes is classified into two groups, simple classes: states, processes and points, the combination of which gives rise to the complex classes: culminations, accomplishments and graduals. This presentation will take place both from the theoretical point of view, and its computational implementation.

Denbora-informazioa erauztea oso erabilgarria da hizkuntzaren prozesamenduan (HP), besteak beste, testuen sinplifikazioan, informazio-erauzketako eta itzulpen automatikoko sistemetan balia baitaiteke. Lan honetan, euskaraz informazio hori baliagarri bihurtzeko egin diren lehen urratsak azaltzen dira: batetik, euskaraz denbora adierazteko erabiltzen diren egiturak zein eratakoak diren aztertu da gramatiketan oinarrituta, eta bestetik, egitura horiek testuetan etiketatzeko lehen erabakiak hartu dira. Halaber, ekonomiari buruzko corpus bat osatuta egin den etiketatze-lanaren esperimentua azaltzen da.

.

Aquest estudi, de caràcter fonamentalment documental, aporta noves dades per al coneixement de Jaume Ferrer, elegit l'any 1444 pintor de la catedral de Lleida pel capítol, alhora que s'hi aborda una de les activitats que caracteritzaran el seu taller: la confecció i l'ornamentació dels anomenats draps d'or o draps imperials, en el context de la Corona d'Aragó. With new informations, this documentary study contributes to a better knowlege of Jaume Ferrer's personality, who was appointed painter of Lleida's cathedral in 1444. At the same time, we analyze one of the activites that characterize his workshop, the making of draps d'or or drap imperials, in the context of the Crown of Aragon.

.